LA COMARCA - masialabastida

La comarca de la Noguera, amb una superfície total de 1.784’06 quilòmetres quadrats, és la més extensa de tot Catalunya. Se situa al sector central de la demarcació de Lleida i és la comarca que exerceix de transició entre la plana i els relleus pirinencs. Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l’Alt Urgell, a l’est amb el Solsonès i la Segarra, al sud amb el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, i a l’oest amb el territori aragonès.

Destaca la majestuositat de la serralada del Montsec, que dividida pels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana forma el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies. El pas d’aquests rius disposa els talls impressionants i feréstecs dels congostos de Mont-rebei i Terradets.
Seguint la mateixa orientació trobem les valls d’Àger i la Coma de Meià amb un seguit de serres intermèdies com Montclús, Sant Mamet, Sant Miquel, Mont-Roig, Serra Carbonera, etc. que acullen coves, avencs i indrets d’impressionant bellesa. La Noguera Alta contrasta amb la plana de la Noguera Baixa, que ocupa un àmplia extensió de terres molt suaus i regades per sèquies i canals. El paisatge d’aquestes vastes planures és ple del verd dels farratges, els cereals i els arbres fruiters.

La Noguera s’inclou dins l’àmbit de Ponent, zona en la qual també s’integren les comarques de les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra.

Des del punt de vista administratiu, la comarca la conformen 30 municipis i 122 entitats singulars de població, i la capitalitat comarcal l’ostenta Balaguer. Els 37.565 habitants empadronats en data 1 de gener de 2005, representen el 9’4% de la població de la demarcació. El tipus de poblament és concentrat, amb l’existència d’un nucli de poblament urbà que és Balaguer, ja que és l’únic que supera els 10.000 habitants, i dos nuclis de poblament intermedi (Artesa de Segre i Ponts). La resta d’entitats de població correspondrien a la categoria de poblament rural ja que, en cap cas, el nuclis ultrapassen els 2.000 habitants. Cal remarcar que més de la meitat dels municipis de la comarca, 16 concretament, presenten poblacions inferiors als 500 habitants.

L’origen del Topònim

El topònim de Noguera apareix precisament amb la creació de les comarques com a unitats administratives. Aquest topònim fou recollit en la proposta de delimitació comarcal de la Ponència de la Divisió Territorial del 1933 i fou instaurat en el moment que les comarques adquiriren vigència legal, el 1936. El topònim fou recollit per la Generalitat l’any 1987, moment en què es reinstauraren administrativament les comarques.Buscar un nom amb una certa tradició històrica per a la comarca definida entorn a Balaguer no era fàcil. Des d’una perspectiva més historicista alguns s’haurien definit més aviat pels Aspres de Balaguer, que apareix ja abans de la conquesta cristiana, durant la mateixa i posteriorment. El nom és esmentat en els documents d’època amb els noms Mons d’Aspres i els Aspres, ben indicadors d’unes terres dures de treballar, en muntanyes trencades, valls profundes i alts roquissers. Aquest nom fou viu fins al segle XVII, apareix com a topònim equivalent als altres topònims comarcals en la cartografia dels segles XVII i XVIII i és anotat així en la Geografia de Catalunya del jesuïta Pere Gil. En aquesta geografia apareix ja Balaguer com a cap de comarca i Montgai al límit d’aquesta, entre Butsènit i Bellcaire. Però el topònim Aspres no deixa de ser un topònim referit només a una part del territori de la comarca actual, l’àrea de relleu trencat i terres primes que va des del N de Balaguer a la Vall d’Àger.El topònim Noguera referit a un àmbit més o menys comarcal té també alguna citació històrica. Pere Gil assenyala un sector amb el nom de la Noguera, el que va des dels congosts d’Escales, Areny i Montanyana vers la comarca de Lleida, tot seguint la Noguera Ribagorçana a l’una i l’altra banda del riu. Aquesta zona, en el Cartulari de Roda, apareix amb el nom de Noguerola, tal vegada perquè la Noguera Ribagorçana té un cabal inferior al de la Noguera Pallaresa. Altrament, el topònim Noguera completa el nom d’algunes poblacions riberenques de la Noguera Ribagorçana: Ivars de Noguera, Tragó de Noguera, etc.Tot i amb això, en els moments immediats a la promulgació de la Llei d’Organització Comarcal aparegué un cert moviment favorable al canvi de nom de la comarca. El nom del comtat d’Urgell, proposat des de les instàncies del mateix Consell Comarcal, recorda els millors moments de capitalitat de Balaguer. L’esplendor medieval de Balaguer, viscuda en el moment que els comtes d’Urgell residien en el Castell Formós i posada en perill pel compromís de Casp i la derrota de Jaume II el Dissortat, roman en la memòria de la ciutat.
a comarca de La Noguera es caracteritza per ser la zona de transició entre les terres planeres de la Depressió Central catalana i les estribacions pre-pirinenques. La meitat meridional de la comarca és planera, i en destaca la presència de planes al.luvials pròximes als rius i l’abundància de margues i gresos, així com la presència de tossals residuals de forma cònica i plataformes tabulars. A mida que s’avança cap al nord, el relleu va guanyant alçada amb l’aparició d’unitats com les de la Serra Carbonera, el Mont-roig, Sant Mamet i Montclús, serres totes elles conformades per roques calcàries i carbonatades que assoleixen alçades màximes que oscil.len al voltant dels 700-1000 metres. Entre aquestes estribacions s’obren valls com la d’Àger o la de Vilanova de Meià.A l’extrem més septentrional de la comarca es localitza la serralada del Montsec, massís calcari d’orientació Est-Oest, que queda dividit pel riu Noguera Pallaresa en dos unitats (Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies), i que assoleix els 1.684 metres al pic del Mirapallars. En aquesta serralada hi ha zones on els materials del secundari se situen per damunt dels del terciari com a conseqüència de l’existència de mantells de corriment, que alteren l’ordre lògic dels estrats.

La Xarxa Hidrogràfica.

Tot el territori de la comarca de la Noguera es troba inclòs dins de la conca hidrogràfica del Segre, destacant per importància, a més del propi Segre, altres dos rius: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Aquests tres cursos fluvials són de règim nivopluvial, és a dir que l’aportació d’aigua té dos orígens: la precipitació i el desglaç. Aquest fet dóna lloc a un cabal amb dos màxims anuals, el primer dels quals es produeix a la primavera, quan a part de precipitacions més abundants es produeix la fusió de les neus acumulades a les capçaleres pirinenques. L’altre màxim, menys important, té lloc a la tardor i és degut exclusivament a la pluviometria.Espais d’un gran atractiu natural s’apleguen al voltant dels embassaments de Camarasa, Canelles, Santa Anna, Sant Llorenç de Montgai i Rialb, que configuren l’espai més gran d’aigües tranquil.les de Catalunya. Entre el verd del paisatge boscós i el blau de les làmines d’aigua trobem espais envoltats d’una rica i variada fauna i flora, com la que podem apreciar a la reserva natural de Sant Llorenç de Montgai i a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.El riu Segre travessa bona part d’aquest ampli territori entre espadats i racons fantàstics com el Congost de Salgar i el Cel de Rubió fins a arribar, aigües avall, a Alòs de Balaguer, on el riu queda encaixonat formant el Congost del Mur, un dels paratges més impressionants del seu curs.Aquests règims naturals són modificats per l’home mitjançant la construcció d’embassaments (Embassament de Camarasa a la Noguera Pallaresa; embassaments de Canelles i Santa Anna a la Noguera Ribagorçana; embassament de Sant Llorenç de Montgai al Segre), que permeten regular-ne el cabal i obtenir-ne un aprofitament hidroelèctric, així com també són explotats per a reg (La Noguera Ribagorçana alimenta els canals de Pinyana i el de Catalunya i Aragó; el Segre proveeix el canal d’Urgell).Altres rius que drenen el territori de la Noguera són el Llobregós, el Sió i el Corb, tots ells afluents del Segre, així com també hi ha petits rius i rieres amb conques petites que no abasten més enllà que un petit territori dins de la comarca.Les aigües subterrànies també tenen la seva importància, amb la presència d’aqüífers que alimenten fonts i pous en les àrees properes als rius.Climatologia. El clima a l’àrea meridional de la Noguera és mediterrani de tendència continental, i està caracteritzat per precipitacions irregulars, amb una acusada secada estival, i poc
abundants ja que els relleus que envolten tota la Depressió Central exerceixen de barrera als vents humits. Les temperatures esdevenen extremes i l’amplitud tèrmica molt marcada. A l’àrea septentrional de la comarca les precipitacions són lleugerament més quantioses i les temperatures menys contrastades, donant lloc a l’aparició d’un clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa.És remarcable l’existència de dos fenòmens meteorològics que es produeixen a la comarca i que són la boira ( tardor-hivern) i les calamarsades (primavera-estiu).Els Sòls. Els sòls predominants en aquesta zona són les xero-rendzines, de tonalitats ocres i vermelles pàl.lides i amb un perfil A-B-C. Són poc profunds i molt secs, formats sobre roques sedimentàries carbonatades i amb un horitzó B molt ric en carbonat càlcic.En les àrees més septentrionals de la comarca s’hi troben algunes terres brunes, sòls molt fèrtils amb un horitzó humífer bastant desenvolupat i poc àcids, sota el qual es troba un horitzó argilós.

La Vegetació.

El carrascar és la vegetació climàcica de la zona i estaria caracteritzat per l’existència d’un estrat arbori dominat per la carrasca i un sotabosc amb presència d’espècies com el garric, l’arçot, la gatosa, o l’argelaga. Però en realitat la zona està molt antropitzada i l’estrat arbori és poc profús, deixant lloc al predomini dels arbusts. Apareixen també algunes timonedes, comunitats conformades per mates baixes de romaní i timonets distribuïdes de forma esclarissada.Les rouredes de roure martinenc amb un sotabosc de boix són un bosc poc ombrívol que ocupa espais importants a l’àrea més septentrional de la comarca, especialment a les obagues, i corresponen a un paisatge submediterrani.

Història i Patrimoni.

El fet d’haver estat l’avantguarda de la Catalunya Vella, com bé explica Isidre Roma al comentari de més avall, bona part de la comarca (Alòs de Balaguer, Camarasa, Cubells, Montgai, Bensa -a La Sentiu-, Santa Linya i Privà -VIlanova de la Sal-) va ser patrimoni primer de la Casa Comtal de Barcelona, i inclús van guadir de batllia Reial i Vegueria pròpia (La de Camarasa), va deixar empremta en viles, castells, esglésies i monestirs. El millor romànic el podem admirar a la col.legiata de Sant Pere d’Àger, l’església de Santa Maria del Castell de Cubells, la canònica de Sant Pere de Ponts, el claustre del monestir de les Avellanes, el monestir de Santa Maria de Palau de Rialb. El gòtic és present a Santa Maria de Balaguer, Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Sant Salvador de Vilanova de Meià, Sant Joan de Térmens, també a l’església de Sant Pere de Cubells, un edifici de grans dimensions, amb capelles laterals d’estil gòtic molt treballades a més d’altres elements com un púlpit policromat… Al mateix temps, són molt interessants els retaules gòtics de pedre policromada d’Albesa, Castelló de Farfanya i Alòs de Balaguer.Del barroc n’hi ha mostres a le façana de les esglésies de Santa Maria d’Algerri i Sant Miguel d’Os de Balaguer, així com al retaule de la Verge del Roser de Ponts. Una mostra del modernisme català la podeu apreciar al xalet Montiu de Balaguer.L’antiga capitalitat del comtat d’Urgell converteix Balaguer en una de les ciutats històriques i monumentals més importants del nostre país, on destaquem la monumental església de Santa Maria, el castell Formós, el convent de Sant Domènec, el conjunt del barri històric amb la plaça porticada del Mercadal i el monestir romànic de Santa Maria de les Franqueses.